Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 4 d’abril del 2018

La piràmide de fang d'Andrea Camilleri

d'aquí


"L'esclat del tro va ser tan fort que en Montalbano no solament es despertà de cop sinó que va anar de poc que no cau del llit.

Feia més d'una setmana que plovia a bots i barrals sense parar. Un cop obertes les comportes, no semblava pas que tinguessin intenció de parar."

Camilleri, Andrea. La piràmide de fang. Barcelona, 2017. Edicions 62

Catalogació: Sí, en Camilleri, ara com ara, és l'únic autor de lladres i serenos que compro en paper, la resta se'n van a l'e-book, però el sicilià em mereix molt de respecte, per això té una lleixa a casa. I, com sempre, en Montalbano al davant del crim, el desastre, les peculiaritats dels sicilians, la Lívia, la màfia i el menjar deliciós.

5 comentaris:

  1. D'aquí no passa la cosa. No ets la primera que sento lloar en Camilleri, i jo encara no l'he tastat. Em va agradar la primera experiència amb la Donna Leon, i quan la vaig ressenyar em van dir que on vas a parar, que en Camilleri molt millor. I si fins i tot tu lloes un autor de lladres i serenos... Va, per on he de començar, quin és el principi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, el comisari Montalbano té vida més enllà dels casos que resol, per això evoluciona en les seves novel·les i, per això també, està bé llegir-les en ordre. La primera crec que va ser "La forma de l'aigua". Les últimes novel·les, com aquesta, potser no són tan especials, Sicília no deixa de ser una illa, i, potser és que molts dels casos estan vinculats a l'actuació de la màfia i la corrupció política i, és clar, acabes frustrant-te pensant en els molts paral·lelismes de ca nostra, que no deixem de ser els sicilians de la península. Però vaja, les novel·les de misteri, quan ets fan d'un autor, acaben sent com aquells pijames vellets tan i tan còmodes.

      Elimina
    2. Mmm, per mi no és necessàriament una virtut que el comissari de torn tingui vida més enllà de la investigació, tots en tenen una mica o molta. I quan és molta, a mi em molesta. Perquè quan llegeixo novel·la negra vull polis fent la feina que toca, i no tenint dubtes sentimentals i preocupant-se pels seus pares amb Alzheimer. Però tot això és perdonable si el tema d'investigació està ben resolt. Ho hauré de provar.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Segurament, però ocupa espai i això el fa important, o impertinent, o ves a saber! ;)

      Elimina

ràpid, que el món s'acaba!