Tant li fot LXXVIII

Vivim en temps convulsos (i quan no?) i tothom pretén ser "algú", per això, últimament, faig croada de ser una no ningú. És que, vist com està el pati, no se m'acut res millor per destacar.

A la cua

Camino per Barcelona, gairebé són les dues de la tarda. De l'illa Diagonal al carrer Calàbria/Avda. Roma, deixo uns papers i, d'aquí a la plaça Francesc Macià, on he quedat a dinar per feina. Fa calor a la ciutat. Pel camí entro a un Caprabo, a la caixa, al meu davant dos homes. L'un una Coca-cola, l'altre xiclets, jo, desodorant. No tenien la meva marca, he triat el que pesava menys. Manies, ves.

Tant li fot LXXVII

A la vida ser persona és en l'únic camp on tots podem competir en igualtat d'oportunitats. La resta és curriculum per trobar feina i prou.

Cita

"Viure és l'ofici que jo li vull ensenyar. En sortir de les meves mans no serà, ho confesso, ni magistrat, ni soldat, ni sacerdot; serà primerament home: tot el que un home ha de ser, sabrà ser-ho, si cal, tan bé com qualsevol altre; i per més que la fortuna el faci canviar de lloc, ell estarà sempre en el seu. Occupavi te, Fortuna, atque cepi; omnesque aditus tuos interclusi, ut ad me aspirare non posses?" (Rousseau, J.J. Emili p. 41)

De la cita de Ciceró

Tant li fot LXXVI

Tots necessitem de l'èpica per sobreviure: pels meus fills és la vida que han triat, per a mi és haver-los tingut.

La salvación de lo bello de Byung-Chul Han

d'aquí

"Lo sano es una forma de expresión de los liso y pulido. Paradójicamente, irradia algo morboso, algo inerte. Sin la negatividad de la muerte, la vida se anquilosa en lo muerto. Se la satina, convirtiéndola en aquello que, por carecer de vida, tampoco puede morir. La negatividad es la fuerza vivificante de la vida. Constituye también la esencia de lo bello. Inherente a lo bello es una debilidad, una fragilidad, un quebrantamiento. Es a esta negatividad a lo que lo bello tiene que agradecerle su fuerza de seducción. Lo sano, por el contrario, no seduce. Tiene algo de pornográfico. La belleza es enfermedad:

 La proliferación de lo sano trae inmediatamente consigo la proliferación de la enfermedad. Su antídoto es la enfermedad consciente de sí misma, la restricción de la vida propiamente tal. esa enfermedad curativa es lo bello. Este pone freno a la vida, y, de ese modo, a su colapso. Mas si se niega la enfermedad en nombre de la vida, la vida hipostasiada, por su ciego afán de independencia de ese otro momento se entrega a este d elo pernicioso y destructivo, de lo cínico y lo arrogante. Quien odia lo destructivo tiene que odiar también la vida: solo lo muerto se asemeja a lo viviente no deformado. (T.W. Adorno, Mínima Moralia)"

Byung-Chul Han. La salvación de lo bello. Barcelona, 2016. Herder

Catalogació: no és que abusi d'aquest autor, més aviat és que se m'acumulaven lectures al damunt de la taula i ha coincidit que aquesta setmana he tingut una mica de temps per posar-me al dia. Vivim en el temps de les perfeccions plàstiques, depilades. Aquesta bellesa antinatural, aquests "m'agrada" compulsius, ofereixen poca resistència al poder i al sotmetiment. La bellesa com a fruit de la reflexió sembla un bon substitut per fer funcionar alguna neurona de més. I això no és mai sobrer.

Okuribito de Yōjirō Takita

de la Viquipèdia

Okuribito (Despedidas). Japó, 2008. 131 minuts. Direcció de Yōjirō Takita, guió de Kundo Koyama, música de Joe Hisaishi. Amb Masahiro Motoki, Ryoko Hirosue i Tsutomu Yamazaki. Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2008

Daigo protagonitza una pel·lícula de finals que són principis. El final de la seva carrera com a músic d'orquestra pot ser el principi de la recuperació del seu paisatge, la seva memòria, i una nova feina, de rituals molt estrictes, que l'acaba portant a la reconciliació amb el seu passat.

Amortallar els difunts segons un ritus que els retorni la dignitat pot semblar una feina poc apropiada per a un music de violoncel, però serà aquesta feina impensada, i rebutjada per tot el seu entorn, qui el farà saber-se part d'una societat.

És una pel·lícula pausada, que no lenta, en podríem dir: neta i polida. Remarcable la presència musical, naturalment, i la hibridació cultural sense complexes.

Sobre el poder de Byung-Chul Han

d'aquí

"Cuando falta la intermediación, el conjunto avasalla al individuo. El poder tiene que recurrir aquí a prohibiciones o a mandatos. En tal caso, el conjunto se continúa en el individuo solo por medio de la coerción. Por el contrario, con una intermediación intensa se produce una formación de continuidad sin coerción, pues el individuo experimenta el conjunto como si fuera su destinación propi. En su relación con el conjuto, al individuo no se le impone nada. Así es como en el Estado de derecho, por ejemplo, el ciudadano particular no percibe el orden jurídico como si fuera una coerción externa, más bien representa para él su destinación propia. Ese orden jurídico es el único que lo convierte en ciudadano libre. Por el contrario, en un Estado totalitario, el individuo padece el conjunto como una destinación que le resulta ajena. Esta falta de intermediación genera mucha coerción. Una continuidad creada a base de coerción resulta frágil."

Byung-Chul Han. Sobre el poder. Barcelona, 2016. Ed. Herder

Catalogació: Byung-Chul Han és una gran eina per revisar la realitat passant pel tamís dels grans pensadors europeus dels últims anys i les diferents escoles filosòfiques derivades d'ells. No és estrany, tampoc, que el trobem terriblement actual, perquè el que ens fa l'autor és enfrontar-nos a tot allò que ens ateny a nosaltres, ara, aquí, en aquest món globalitzat i en aquesta Europa en decadència.

Diari de bord. Data estelar: 041117. Dia 39

D'ahir

- Hola fill, què tal tot? Esteu bé? Imagino que ja saps que tenim en Junqueras i 7 consellers més a les presons de Madrid, així com els presidents de l'ANC i Òmnium. I en Puigdemont exiliat a Brussel·les amb d'altres consellers. Ah! i amb rumors d'il·legalització de la CUP i després, probablement, ERC. Els país a punt d'aixecar-se i els nazis pel carrer. Vaja, tot normal. Ah! i records de l'E.P.!

- Ei mare

Si, x aqi to be

Plovent bastant ara

Ja vaig llegint ja

Qina vergonya

Records per tots!

El món al revés.

Senyals

Avui, per primer cop en la vida, la mare m'ha demanat que li pugi el cossi de la roba molla al terrat per estendre-la. Mentre enfilava escala amunt he pensat en els anys que pesen i en si tindré la sort de dir-ho a alguna jove, algun dia, si em pot pujar el cossi de la roba molla al terrat per estendre-la. He sentit com se'm feia una petita laceració a l'ànima, talment com quan una espurna de foc et cau a la pell, i això, posar data a la vellesa de la meva mare, enmig del brogit que ens envolta dia rere dia, m'ha semblat la notícia més rellevant. Me'n vaig a estendre l'alfàbrega perquè s'assequi, també, perquè provo de fer coses normals quan en tinc ocasió.