El món resplendent

d'aquí

"Per més anòmala que pugui semblar als altres, la vida és normal per a qui la viu cada dia."

Després que em comprés el llibre en format digital, després de llegir-ne l'apunt de l'Allau (original, oi?) em vaig immergir en aquest documental en format llibre. Té raó l'Allau quan parla de fredor, tinc la sensació contínua d'estar tothora amb una càmera sobre l'espatlla (ha de ser de les "d'abans", que pesi, sinó és com si no fessis feina).

Quan era petita i la mare em feia anar a la carnisseria a recollir la comanda, sempre em distreia amb un pòster que tenia el carnisser al taulell de la vedella -al del be n'hi havia el que li corresponia- on hi deia "despiece bovino". Tot el llibre he tingut aquest pòster al cap i m'he anat repetint, talment com si fos un mantram dels de la Sweet Autumn (un dels personatges): despiece bovino despiece bovino despiece bovino ... 

L'autora, en un intent de veracitat, et desmunta, peça a peça, la Harriet. No l'estima, i si ho fa és amb un cert menyspreu, com si el seu fracàs fos la seva única responsabilitat. Reconec que m'ofèn una mica, i em xoca que la Harriet Burden dugués a terme una lluita feminista d'una manera tan unipersonal, un un món on els moviments feministes, els de Guerrilla Girls entre altres, estava a l'ordre del dia.

"Els pensaments de venjança sempre provenen del dolor de la impotència. Pateixo es converteix en patiràs. I no ens enganyem: la venjança revigoritza. Ens concentra i ens anima, i suprimeix el dolor, perquè ens fa manifestar les emocions. El dolor ens fa miques. En la venjança ens convertim en una arma punxeguda apuntada a un objectiu concret. Per més destructiva que sigui a llarg termini, durant un temps té la seva utilitat."

Hustvedt, Siri. El món resplendent. Barcelona, 2014. dgt. Ed. Anagrama. Traducció Ferran Ràfols Gesa

Catalogació: una protagonista obcecada i SOLA!? als vuitanta occidentals? Costa una mica d'empassar. He sentit llàstima per ella, per com els altres, els del seu entorn, l'autora inclosa, han dut a terme el seu despiece bovino. M'he quedat amb més preguntes que respostes i això no és pas dolent.

La guerra de Jugurta

" L'autor, doncs, ens manifesta que narrarà la guerra dels romans contra Jugurta, que durà de l'any 111 al 105 a. de J. C. Prèviament fa un breu resum de la història del reialme de Numídia i un quadre de la descendència del seu rei Masinissa; el seu fill i successor Micipsa, recelós de les qualitats de Jugurta, nebot seu, l'envia a la guerra de Numància, esperant poder-se desfer d'ell d'aquesta manera. Però els efectes són contraris i el príncep númida torna cobert de glòria i comptant amb bones amistat dintre de la societat romana."

Sé que existeix una sèrie que es diu Joc de trons, no sé ben bé de què va, però, pel que m'expliquen, va de reis, guerrers, dames i totes aquestes collonades que fa més de dos mil anys que s'escriuen any rere any. Bé, Jugurta, fill d'un rei i una concubina, no s'empassa això de ser el més alt, el més guapo, el més intel·ligent i el millor guerrer que no pas els seus germans, fills de princesa, i que no sigui l'hereu. O sigui que, en justa correspondència, es dedica a matar-los a tots i a prendre el que pot. Viatges a Roma en ambaixada, assalts a ciutats, massacres, suborns a polítics -oh!-, declaracions de guerres, un romà que es diu Bèstia, tractats, i, finalment, guanyen els romans, que per això són els qui paguen a l'autor. Vaja, comprovat: tots els guions ja estan escrits de fa un parell de milers d'anys.

Sal·lusti. La guerra de Jugurta. Barcelona, 2012. Eds. 62 i Alpha

Catalogació: a més de ser força distret té una gran virtut: és curt i no hi ha més temporades, cosa que s'agraeix.

Reflejos y sombras

d'aquí

"Como estudiante de arquitectura hice con el colegio un hermoso viaje de estudios a Ferrara y Roma. Fue allí donde por primera vez hice dibujos del natural. Yo, que no había aprendido a dibujar haciendo dibujos, hasta ese momento había pensado más que nada en el dibujo inventado, en cosas de fantasía. Durante aquel viaje entendí lo difícil que es hacer un dibujo del natural, lo importante que es entender la naturaleza, la verdad de la realidad. Entender la verdad del objeto, del dibujo -hombre, arquitectura o paisaje- es algo complejo, porque no es una verdad visible, una verdad superficial. Y requiere un gran esfuerzo, un compromiso que a veces, por pereza, se intenta evitar (es más fácil inventar). Hay que ser capaz de establecer una complicidad con el objeto que se dibuja hasta llegar a un conocimiento profundo del mismo. No se dibuja bien si se miente. Y al revés: si en un dibujo del natural se ha dicho la verdad, el dibujo se convierte automáticamente en un buen dibujo. Otra dificultad del dibujo del natural es que nos obliga a encontrar respuestas a preguntas que nunca nos habíamos planteado. Lo que se logra trabajando en el estudio es a menudo una respuesta a preguntas que ya se conocen."

O sigui que, a dibuixar, se n'aprèn dibuixant. Sabeu allò de les casualitats felices? Bé, reconec públicament la llacuna que tenia amb Steinberg, però les lleis de l'atzar (n'hi ha de debò?) han treballat al meu favor i han posat al meu davant la mirada inquisitiva de la Carla, una informàtica de vint! anys que em demana: recomana'm un llibre. Aquesta és de les pitjors demandes que mai ningú em pot fer, si tu recomanes un llibre ha de ser perquè saps, en un percentatge prou elevat, que aquell llibre serà apreciat per la persona en qüestió. Per això responc: farem una cosa, te'n regalaré un, així, si no t'agrada, no em maleiràs per haver invertit els teus diners en un llibre que et pugui semblar horrible. Em respons que d'acord, que a canvi tu me'n regalaràs un altre. Quan ens fem grans solem tornar-nos imbècils, per això em sap greu, tu ets molt jove i no voldria que et gastessis diners en regalar-me res. Paternalisme -maternalisme?- estúpid, és clar. Et faig arribar un dels meus llibres preferits. No sé pas si t'haurà agradat, no és ni amè, ni fàcil. El tinc classificat a la secció de llibres "fills de puta", però és un bon llibre per anar llegint amb els canvis d'edat. Tu em fas el retorn amb aquesta petita perla. M'ho he passat la mar de bé, i t'ho agraeixo profundament Carla. He après i te'n dec una.

Steinberg, Saul- Buzzi, Aldo. Reflejos y sombras. València, 2012. Ed. Mediavaca

Catalogació: comprendre la realitat a través dels ulls d'un dibuixant romanès emigrat als Estats Units a causa de les lleis feixistes italianes és l'exercici que et permet fer aquest llibre. Al prestatge dels preferits. Sense cap dubte.

Pyongyang

d'aquí

Ja fa temps vaig llegir Cómo no hacer nada, i vaig pensar que m'havia de regalar alguna altra coseta d'aquest autor. Ara em tocarà anar fent la col·lecció, és clar.

Delisle, Guy. Pyongyang. Bilbao, 2015 (10). Astiberri.

Catalogació: m'agrada el dibuix i la fina ironia de l'autor. Per cert, que també és blogaire.

Efusions

Hi ha alguns parents que, per l'efusió amorosa que gasten, més valdria tenir una boa constrictora. Com a mínim t'abraçaria!

(no parlo del meu fill XeXu ^^)