Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 28 de juny del 2015

Avui fa anys


D'aquesta fotografia cinquanta-un, o sigui que jo en faig cinquanta-dos. El pare encara hi és, i està més prim i malalt, i se m'acut un munt de reflexions entre un punt i l'altre, però què voleu, hi som, hi és, i ja és suficient.

dijous, 18 de juny del 2015

Tant li fot LI

Hi ha qui es pensa que qui calla atorga, quan, potser, qui calla només és pacient i, tard o d'hora dirà la seva.



Salut i tot això, que la vida ja les té aquestes coses del desaparèixer.

dijous, 4 de juny del 2015

Llibertat de consciència

d'aquí

"Vegem ara el tercer problema, que és el més important. Fins i tot els plantejaments antireligiosos més imparcials són incompatibles amb una aplicació exhaustiva del principi del respecte igualitari. El que diu la posició antireligiosa és: "Aquí estem nosaltres, els il·lustrats". El filòsof Daniel Dennett (Dennet 2003, 2006) qualifica els seus seguidors i ell mateix de brights (intel·ligents o il·luminats). És com si digués: "Nosaltres, els il·luminats, veiem les coses amb més claredat que vosaltres, els ignorants". I aquesta no és una bona manera de tractar les altres persones ..."

Sóc atea, i crec, formalment, que les religions han estat l'excusa perfecta per fer prevaldre l'interès propi i les maldats més aberrants en aquest món. Probablement, aquesta actitud meva sigui derivada d'una cultura on la Inquisició va fer-se seu l'estat, i així ens està anant encara ara. On posem la creueta de l'IRPF? Tenim gaire opcions? El cas és que, malgrat pensar això, no sóc antireligiosa, per tant, llegir sobre aquests temes, en aquest cas de mans d'una filòsofa americana amb totes les especificitats que aporta aquest fet -no oblidem que és una nació on Déu ho permea tot, o gairebé-, em proporciona un debat, intern i interessant, que no voldria defugir de cap de les maneres.

Nussbaum, Martha C. Llibertat de consciència. Barcelona, 2010. CCCB

Catalogació: interessant per repensar els per què fem el que fem i si hi cal començar a llegir la nostra realitat des d'un altre punt de vista.

dimarts, 2 de juny del 2015

Tant li fot L

I, finalment, en un atac de lucidesa, i després de segles de teories, als inicis del XXI vam descobrir que només es pot predir el passat, i amb prou feines.

dilluns, 1 de juny del 2015

L'artesà

d'aquí

"... La pervivència d'aquesta metamorfosi circular i absorbent perilla quan es fa servir el disseny assistit per ordinador. Un cop marcats els punts a la pantalla, és l'algorisme el que s'encarrega de fer el dibuix; el mal ús sorgeix quan aquest procés esdevé un sistema tancat, una combinació estàtica de mitjans i finalitats, en la qual ha desaparegut aquella "circularitat" de què parlava Piano. El físic Victor Weisskopf va dir un cop als estudiants del MITT que només feien experiments amb l'ordinador: "Quan em mostreu aquest resultat, sé que l'ordinador ha entès la resposta, però no sé si vosaltres heu entès la resposta".

Si plantejo aquestes qüestions és perquè les possibilitats de l'artesania rauen precisament en aquesta implicació corporal i visceral; la repetició comença a ser fructífera en aquest aspecte tàctil, en la consciència de la implicació corporal. L'actual mala utilització de les màquines ve d'haver-les separat de la nostra corporeïtat. Fem servir el disseny assistit per ordinador com un substitut dels ulls, més que com un ajut per dibuixar. Substituïm el cos per la màquina perquè aquesta assoleix els resultats de forma instantània.

No és casual que hàgim acabat fent servir la tecnologia d'aquesta manera. Tot ve d'una determinada manera d'entendre l'àmbit tecnològic pròpia del nou capitalisme, segons la qual l'important és tancar els processos, assolir ràpidament un resultat; és a dir, no es pretén desenvolupar l'habilitat tècnica, sinó obtenir un producte d'una manera immediata. Al llarg d'aquest procés, els treballadors que utilitzen aquesta tecnologia han anat implicant-se cada cop menys en la seva tasca i, permeteu-me que ho digui així, s'han anat tornant cada cop més estúpids. L'interès que m'anima a dir això és e caire positiu. El que vull és que els qui em llegiu recupereu aquesta consciència de la corporeïtat, fins i tot en fer servir alta tecnologia. Penso que d'aquesta recuperació pot sorgir-ne una conclusió política: us adonareu que les maneres d'organitzar la feina que no us permeten repetir, madurar, créixer, construir són injustes. I ho són perquè neguen la vostra qualitat d'artesans."

Sennett, Richard. L'artesà. Barcelona, 2010. CCCB

Tinc prou edat per presumir d'una certa experiència i només l'he aconseguida explorant l'error. La paraula artesania ens fa pensar en figuretes de pessebre, en roba teixida a mà, en objectes tallats ... però artesà és tot aquell humà que treballa aprenent. Reivindico la meva artesanitat comptable, per exemple, perquè només treballant, veient els errors i les possibilitats de les eines de treball, hom pot evolucionar i millorar substancialment allò que fa. És clar que, ara mateix, aquest és un valor a la baixa. Sembla que l'únic que valgui per moltes empreses sigui l'ésser (humà, perquè no tenen gaire més opcions) preconfigurat de fàbrica i determinat a dur a terme un procediment de forma mecànica i sense valor afegit. Ja pensaran les màquines!

Catalogació: aquests assajos Breus del CCCB que ens fa arribar el diari Ara, de conferències fetes per pensadors insignes, cada dia m'agrada més. I és que l'assaig, si breu, millor. Interessant llegir-ne també la bio de la Viquipèdia.