Diari de bord. Data estelar: 310714. Dia 44

fb

:)
tot ok? estàs a Hampi encara?

nono
estic a mount abu
com a 30 hores de tren cap al nord o algo aixi XD

Wow, i això?

m'he desfet de l'A. i estic viatjant amb una altra noia bastant mes guai, la Seh i en una setmana ha dagafar el vol a delhi
aixi q vaig pujant amb ella i despres ja tirare cap al Hymachal pradesh jo solet

la Seh?

si, es de londres pero dorigen corea

marxo q em cobren mes

apa un petóooooo!

Un petó molt fort. I menja!

sisi apaa!

;)

Fútil

Que una és conscient de la seva pròpia futilitat, de la seva intranscendència, sembla que sigui un tret positiu de caràcter. Però no ens enganyem, ningú no és intranscendent, si més no, allò que fem, i allò que deriva dels nostres actes -sense ser-ne conscients, creient que res del que fem té importància-, pot tenir conseqüències, positives i negatives. Sobreviure amb els rubors derivats de l'error de creure's la pròpia futilitat pot ser més terrible que haver-ho de fer sota el pes dels errors comesos per creure's algú important. Ambdues postures són igualment nefastes i trobar la posició adequada en aquesta forquilla és on rau la tranquil·litat d'esperit.

Encara no

Tant li fot XXXVI

Cada dia m'estimo més les ànimes nafrades. Serà que amb l'edat passes a formar part de la colla de penitents que arrosseguen, feixugament, el fato a l'esquena.

Diari de bord. Data estelar: 210714. Dia 34

fb

>torno a estar a hampi, es un lloc guapo i sobrevisc amb poc

hem trobat una habitacio guai q ens costa 65centims la nit

pero daqi poc anirem cap al nord q sens uneix un indi a viatjar amb nosaltres

>Vaja! Bé, sembla prou interessant

 >mhe fet un ganivet xulo

b, dema he danar a buscar el tio q fa els ganivets pq ahir anava borratxo i no lhavia pogut acabar

> T'has fet?

>despres mhaure de fer el manec amb bamboo i cuir

>HahahaT'estàs convertint en indiana! 

>xddd no tant, pero un ganivet manira b xD

vaig veure una cria de cobra laltre dia

>Uf! Amb una cobra de poc et servirà un ganivet
>Troba algú que et faci una metralladora

>xDDD

en principi anavem a fer arcs de fletxes pero potser els fem a lhymalaya

  >Si els iacs són més fàcils d'encertar, però els seus propietaris no crec que tinguin gaire sentit de l'humor al respecte

>si, no es molt bona idea xd

peix si q en pesquem per aixo no massa grans xd

>Peix?

>si, visc al costat dun riu sagrat ple de peixos i weno cocodrils

pero no sacosten a les zones de gent

>Tot un detall. Podrien acabar en bossa ^^

>I com us desplaceu? Vau poder pujar en aquell tren que volies?

>ja no es va al sostre dels trens

shan civilitzat

vas amb la porta oberta i pots anar tranquilament assentat amb els peus penjant"

vem pillar un tren de 6 hores i va estar bastant guai

passava per la jungla i aixo

>Sembla més segur

>va ser curios

>lo q si es pot anar es al sostre dels autobusos

>Ho hauràs d'escriure

>bah ja veure

>No prens notes?

>de tant en tant, pero es algo simplement per ami, no necessito explicar experiencies guais pq no son notes fetes pels demes

...

>tb l'O. q es del poble esta al nord dindia ara mateix
i ens ajuntarem amb ell daqi una setmana o aixi
aqi hampi sesta b, pero em comenco a avorrir

>És molt turístic oi? Bé també em va dir un escalador que era el paradís dels escaladors

>si i si
pero ara estan fora de temporada
i menys els caps de setmana es molt tranquil

>Ja has visitat els temples i tot això?

>buff nhi ha molts
es fa pesat i tot
aquest mati em anat a un temple mig amagat on no va ningu

...

>Per cert que m'han explicat que en alguns llocs tenen temples dedicats a les rates i que n'estan plens i els donen menjar i tot això

>sisi, pero no per aqi xDD
aqi tenen el temple dels micos

>I hi ha micos?
(Sí, sembla una pregunta estúpida, però aquí està ple de temples on diuen que hi viu Déu i jo encara no l'he vist)

">aqi nhi ha per tot arreu xd
avui mhe hagut dencarar amb un q em volia prendre una bossa de patates xd

>Són cabrons
I menjar què tal? Te'n surts?

>a mi mencanta el menjar indi
estic una mica cansat de larros pero b, mespavilo prou b
.... weno marxo, ja parlarem! una abracada a tots!

>Molts petons fill, cuida't
I disfruta

Els amors difícils

"L'home va entrar a la nostra parcel·la sense demanar permís i ens el vam trobar davant quan encara parlàvem d'ell, la qual cosa va provocar una desagradable incomoditat. Era un homenet d'uns cinquanta anys, amb un vestit negre llis i descolorit, la cara una mica de borratxí, els cabells encara foscos pentinats amb una ratlla infantil. Les parpelles entretancades, el somriure mel·liflu, una pigmentació vermellosa al voltant dels ulls i de les aletes del nas anunciaven una entonació de veu de lloca, una mica de capellà, amb un fort accent dialectal. Un moviment nerviós li provocava un batec a les arrugues de les comissures de la boca i del nas."

Celebro cadascuna de les traduccions al català que es fan del meu escriptor icona. Italo Calvino sempre m'ha acompanyat d'ençà que fa quaranta anys em va explicar el seu Baró rampant, en una edició de 1965 d'El Balancí d'Ed. 62. traduïda per la Maria Aurèlia Capmany.

Aquest recull de contes, segons l'autor d'històries de parelles que no es troben, sembla una recopilació d'actes fallits, d'empreses de vida frustrades. Relatar l'absència, en fotografia, sempre m'ha fascinat, i perquè no en literatura?

Calvino, Italo. Els amors difícils. Barcelona, 2014. Edicions 62. Col. El balancí 711.

Catalogació: no crec que sigui de les seves millors obres, els reculls de contes no solen ser-ho, però només per llegir La formiga argentina ja pagaria la pena.

Tant li fot XXXV

Que l'error existeix tots ho sabem. Que qui té més probabilitats de cometre'l és una mateixa moltes vegades ho aprenem a sotragades.

Diari de bord. Data estelar 150714. Dia 28

- ei fill, tot ok? on estàs?

- eiiii!
   tot genial
   ara estic en una ong a anantapur
   crec q tornare a hampi uns dies a construir arcs de fletxes xdd
   per alla tots b?

- Ves amb compte (mode mare ON)

Tant li fot XXXIV

Els anys, a la gent blanca, ens fan la broma de fer-nos desaparèixer el cul i aparèixer la panxa. Res, #cosesquerumiesalaplatja.

El joc dels miralls

d'aquí

"-Perquè són uns imbècils que es creuen omnipotents. Com alguns polítics. I no paren d'espifiar-la."

Que t'arribi l'últim Camilleri i l'endemà ja te l'hagis cruspit com uns arancini fets per l'Adelina, la minyona d'en Montalbano, no és cap novetat. Un nou cas on es creua la màfia, la política de baixa estofa, els tics i les manies de la gent, pinzellades d'una Sicília a la qual cada vegada li tinc més ganes, ni que sigui només per la cosa gastronòmica. I en Montalbano, cada vegada més anguniejat per la cosa de fer anys.

Camilleri, Andrea. El joc dels miralls. Barcelona, 2014. Edicions 62

Catalogació: Camilleri.

El planeta dels simis

Recordo que la pel·lícula, la primera amb Charlton Heston, em va sotraguejar, però això no és estrany en un temps on la programació més trepidant podia ser l'episodi setmanal de El santo o l'Estudio 1. Sé que he vist -malauradament- l'última que van fer d'aquest tema, i és que cada dia selecciono més amb què perdo el preciós temps que em queda, però a vegades cometo alguns errors. El llibre no se m'havia acudit mai, però, coses que passen, fent neteja de l'habitació del fill ha caigut a les meves mans i malgrat que ja en sabia el final -que no és el final de la pel·lícula-, l'he llegit en un no res.

Que jo hagi llegit aquest llibret -que en algun instant m'ha recordat Els viatges de Gulliver, i no deixa de ser un tema recurrent en tota la història de la literatura- no és cap garantia de la seva bondat. Solc tenir un criteri força erràtic, per això no goso mai recomanar literatura. Ara mateix grinyola una mica i no ens sembla pas gaire original, però al 1963, quan va ser publicat, no dubto que devia ser tota una sensació. Canviar les tornes amb els animals, i més si són micos, amb la línia delicada que ens separa, resulta tremendament efectiu a l'hora de reflexionar sobre la nostra societat, els seus tics, els seus personatges ... Però no ens fem il·lusions, que no va gaire més enllà.

Boulle, Pierre. El planeta dels simis. Barcelona, 2001. La magrana.

Catalogació: m'ha semblat adequat per omplir la casella "planetadelssimis" i poder tancar-la i desar-la. No passaria res en cas contrari, però fa més endreçat.

Causa-efecte

Ahir al matí em vaig pintar les ungles dels peus de color vermell brillant.
Enguany encara no ho havia fet.
Em vaig calçar unes sandàlies i els peus brillaven i saltaven.
No podia parar de mirar-les i somriure.
Quan vaig plegar de la feina el sol s'havia post, però encara quedava llum.
Vaig prendre un frontal i me'n vaig anar a córrer per la muntanya.
6 km.
Eufòria de córrer enmig del canvi de bio-torn.
Sentors i sons tan distints!

#feminioptimisme

Logicomix

de la Wiki

Vaig conèixer Bertrand Russell a l'institut, com la majoria, quan tocava fer lògica. Però la lògica, em sap greu, un cop has fet uns quants sil·logismes aristotèlics, es torna avorrida de morir, perquè tampoc té cap interès didàctic o, senzillament, que el meu cervell, als quinze anys, estrenant la llibertat de l'institut després de les monges, no estava per gaire orgues i els ponens i els tollens i tota la tautologia -i la mare que la va parir- m'importaven un rave (ves que no sigui, més o menys, com ara, que amb tota aquesta faramalla no aconsegueixo perdre pes i tampoc em fregarà els vidres i la cuina).

En canvi, fou més interessant la seva biografia. Aristocràcia, pacifisme, llibertat sexual (?), presó, bogeries vàries ... aquí sí que hi havia tall per una adolescent punk de pa sucat amb oli.

El juliol del 2011, l'Allau -qui si no!-, va mostrar-nos Logicomix i el vaig comprar pensant en els malalts dels meus fills, sobretot el gran, que sempre ha mostrat tendències preocupants cap a la cosa lògico-matemàtica -ves que hi farem!-. Aquesta vegada, fent dissabte, m'ha caigut a les mans.

(Pels qui no estan al cas, cal que sàpiguen que tinc un mètode per llegir llibres, qualsevol, que és no cercar-lo, sinó que ell et trobi a tu, encara que el tingui voltant per casa)

Un còmic de matemàtiques i lògica, fet per, entre altres, Apostolos Doxiadis, de qui ja havia llegit L'oncle Petros i la conjectura de Goldblach, no podia passar per casa sense haver estat llegit, això sí, amb uns resultats relatius. No em fa cap angúnia confessar que en alguns moments m'he perdut, però els distints nivells del còmic et permeten seguir gairebé indemne. Ah! i el dibuix m'ha semblat terriblement eficaç, malgrat que, ara mateix, pugui no ser de l'estil que més em motivi.

Doxiadis, Apostolos; Papdimitiou, Christos H.; Papadatos, Alecos; Di Donna, Annie; Logicomix. Madrid, 2011(2). Ed. Sin Sentido.

Catalogació: fins i tot m'he llegit el pròleg de Fernando Savater (perfectament prescindible). A mi m'ha molat, però això no és gaire fiable, perquè a mi em molen coses molt rares.

Diari de bord. Data estelar: 010714. Dia 14

SMS: Camí d'Hampi. Tot ok.

Val més encomanar-se, per si de cas.