Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 29 de novembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 291114. Dia 164

3:40 a.m.

- Desperta't! ton fill és baix!

música de violins

"-Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.  
I la mare també.
I el fill digué:
- Mare, que no n'hi ha per tant i, a més, d'aquí un mes torno a marxar."

s'acaba la música de violins amb un so esquerdat, la imatge es congela. La mare, amb les celles corrugades mira a càmera i diu:

-No, si jo el mato!

Només per un mes, però ja es a casa! Ara a fer pastissos, coques, plates de pasta, amanides, estofats i el que convingui, que ha vingut pell i ossos. L'Elaine, la noia que l'acompanya, taiwanesa, no sé valorar si és pell i ossos. La cosa morfològica oriental la domino poc. Però que mengi també!

dimarts, 25 de novembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 251114. Dia 160

del fb anit

ei mare
potser us arriba una carta dalemanya demanan 40 euros xddddd no li feu massa cas
i per cert
si teniu una fotocopia del meu passaport i me la podeuenviar genial
mare???
Has perdut el passaport? ???!
no exactament
????
el portava lalbert iens hem separat per fer autostop xd
i ell esta per franca ja i jo estic a alemanya encara
i el dni mel van robar a india aixi q ara no tinc identificacio
potser no passa res o potser es posen pesats a la frontera amb franca no se
Doncs troba'l perquè no en tenim cap còpia
no tens cap fotocopia del dni ni del passaport per casa no?
trobarlo impossible fins q arribi a barna, pero dont worry, sino lalbert menviara una fotocopia quan pilli internet
No
vale vale ok
Si et detenen què?
jajajajaja
Ves a una ambaixada
q va q va
vinc destar amb la policia per anar al tren sense bitllet
I els 40 euros?
aqsts alemanys son molt raros i caps quadrats xd
pero no els pagare
Tu mateix, recorda que ja no ets a l'Índia
bah
Quan penses que arribaràs?
depen, pq avui ens han putejat molt i ens han deixat al centre duna ciutat en comptes de a la autopista
i ara estic a koln, pero tb al centre
Fa mal temps?
dema probarem de caminar fins lautopista i si tornem a agafar embranzida en dos o tres dies sere aqi
es un hivern tranqil pel q es veu
pirooo
apa dwww
Dw cuida't

dilluns, 24 de novembre del 2014

Psicopolítica

Big Deal

El Big Data no solo aparece en la forma de Big Brother, sino también de Big Deal. El Big Data es un gran negocio. Los datos personales se capitalizan y comercializan por completo. Hoy se trata a los hombres y se comercia con ellos como paquetes de datos susceptibles de ser explotados económicamente. Ellos mismos devienen mercancía. El Big Brother y el Big Deal se alían. El Estado vigilante y el mercado se fusionan.

La empresa de datos Acxiom comercia con datos personales de aproximadamente 300 millones de ciudadanos estadounidenses, esto es, de prácticamente todos. Acxiom sabe más de los ciudadanos estadounidenses que el FBI. En esta empresa, los individuos son agrupados en 70 categorías. Se ofertan en el catálogo como mercancías. Aquellos con un valor económico escaso se les denomina waste, es decir, "basura". Los consumidores con un valor de mercado superior se encuentran en el grupo Shooting star. Son dinámicos, de 36 a 45 años, se levantan temprano para hacer footing, no tienen hijos, están casados, les gusta viajar y la serie de televisión Seinfeld.

El Big Data da lugar a una sociedad de clases digital. Los individuos que son clasificados en la categoría "basura" pertenecen a la clase más baja. A aquellos con una puntuación baja se les niega el crédito.

Llegint-lo recordo converses amb gent del món bancari on, a la meva pregunta: com és que el banc tal o qual, no et cobra comissions i tot és tan superperfecte que semblen una ONG? Resposta: comercien amb les teves dades. Els bancs "normals" han de pagar per les bases de dades, aquests les venen i en fan negoci, perquè els seus impositors renuncien a la seva privacitat a canvi de la condonació de comissions i altres. I si són holandesos ... més. I és que els holandesos, entre bancs i diamants ...

En su curso sobre Spinoza de 1980, Deleuze observa lo siguiente: "Literalmente, yo diría que se hacen los idiotas. Hacerse el idiota siempre ha sido una función de la filosofía". Es una función de la filosofía representar el papel de idiota. Desde un comienzo, la filosofía está muy unida al idiotismo. Todo filósofo que genera un nuevo idioma, una nueva lengua, un nuevo pensamiento, habrá sido necesariamente un idiota. Solo el idiota tiene acceso a lo totalmente otro. El idiotismo descubre al pensamiento un campo imanente de acontecimientos y singularidades que escapa a toda subjetivización y psicologización.

Byung-Chul Han. Psicopolítica. Barcelona, 2014. Herder

Catalogació: n'espero el següent gairebé amb la mateixa ansietat que espero el següent Camilleri. I que no se m'ofengui cap dels dos.

diumenge, 23 de novembre del 2014

dijous, 20 de novembre del 2014

Diari de bord. Data estelar: 201114. Dia 155

fb
 
Ja stem a estocolm! A casa dun noi q hem conegut a lavio, tot genial!
 
Què bé! Em fa feliç "sentir-te" tan a prop!
 
 
(Visca!)

dilluns, 10 de novembre del 2014

Vida en familia


"Gio' se encogió de hombros
- Usted no tiene sentido de la medida. No se puede jugar con la muerte. La muerte es una cosa seria.
-Yo no juego con la muerte, sino con la burocracia, que no es una cosa seria.
-Usted tiene el diente envenenado con la política. Usted es de los que si viajara en un tren que chocara con otro, moriría satisfecho porqué podría decir triunfalmente: "¿Ven como este Gobierno ha desorganizado los Servicios Públicos?"
-Gio' -protesté-, yo no soy un faccioso.
-¡Conque usted no es un faccioso! -dijo riendo sarcásticamente-. Tengo buena memoria. Usted ha escrito en un periódico que si anduviera por la vía y un tipo perteneciente a cierto Partido le advirtiera de que se apartara porque llegaba el tren, usted no se movería porque lo máximo que podría sucederle sería que lo arrollara, mientras que prestando oídos al consejo de aquel tipo, cualquiera sabia qué podría suceder.
-Gio' -repliqué-, aquí la política no tiene nada que ver. Cuando hablo de burocracia me refiero a un azote común a todos los países de la Tierra. Y en el campo de la burocracia no hay necesidad de inventar historietas. Ninguna fantasía pude igualar las verdaderas y reales locuras burocráticas.
Gio' se volvió hacia Margarita.
-Señora, ¿pero él nunca habla en serio?
-Sólo las raras veces que tiene gana de bromear -respondió Margarita.

On Gio' és la dona de fer feines, el senyor l'autor, i Margarita la seva esposa. Guareschi fou un autor amb uns tocs humorístics singulars, malgrat que sempre va acabar tenint problemes legals amb les seves publicacions, sobretot en la premsa. Fou del tipus "pedra a la sabata", se'l va titllar de facciós, per haver estat reclutat per l'exèrcit del Duce, i el seu catolicisme el condemnava en un moment històric on la reacció a la història recent el feia blasmable. Només cal llegir -o veure, potser- Don Camilo. Amb Vida en família, ens narra, amb el seu peculiar sentit de l'humor els últims anys de la seva vida, pràcticament retirat, amb la seva esposa i la seva "col·laboradora familiar", mare soltera i italianíssima, per mitjà de la qual comenta, desencisat, la realitat que li toca viure.

Guareschi, Giovanni. Vida en familia. Barcelona, 1970. Plaza & Janés

Catalogació: d'aquells llibres que cal cercar als encants i comprar, sense cap mena de dubte.

dimecres, 5 de novembre del 2014

La agonía del Eros

de la xarxa

"Melancolía

En tiempos recientes se ha proclamado con frecuencia el final del amor. Se piensa que hoy el amor perece por la ilimitada libertad de elección, por las numerosas opciones y la coacción de lo óptimo y que, en un mundo de posibilidades ilimitadas, no es posible el amor. También se denuncia el enfriamiento de la pasíon. Eva Illouz, en su obra ¿Por qué duele el amor?, atribuye este enfriamiento a la racionalización del amor y a la ampliación de la tecnología de la elección. Pero estas teorías sociológicas desconocen que hoy está en marcha algo que ataca al amor más que la libertad sin fin o las posibilidades ilimitadas. No solo el exceso de oferta de otros conduce a la crisis del amor, sino también la erosión del otro, que tiene lugar en todos los ámbitos de la vida y va unida a un excesivo narcisismo de la propia mismidad. En realidad, el hecho de que el otro desaparezca es un proceso dramático, pero se trata de un proceso que progresa sin que, por desgracia, muchos lo adviertan. (p. 9)
El narcisismo no es ningún amor propio." (p. 11)


Caçadors en la neu de Pieter brueghel el Vell. D'aquí




Ofelia de John Everett Millais. D'aquí
Quadrat negre sobre fons blanc de Malèvic. D'aquí


David amb el cap de Goliat de Caravaggio. D'aquí

La terra de Xauxa de Pieter Brueghel el Vell. D'aquí

& more. En el primer capítol d'aquest llibre (opuscle?) de 79 pàgines. No ens calen portsaventures quan en vuit o deu fulls pots fer aquests viatges. Melancolía, No poder poder, La mera vida, Porno, Fantasía, Política del Eros, El final de la teoría. Amb això ja en tenim per estona!

Byung-Chul Han. La agonía del Eros. Barcelona, 2014. Herder

Catalogació: amb els altres, al lloc de rellegir.