Tant li fot X

I llavors, quan et sents al capdamunt, en la cresta de l'onada, ve l'error per situar-te al damunt de la sorra mullada.

Recurs

Ja fa massa dies que l'únic recurs que se m'acut per solucionar un problema és la violència extrema. Em cal un període d'introspecció per solucionar aquesta mancança. Tot i que, ho reconec, imaginar-me una actuació tarantinesca em proporciona unes bones estones de gaudi i pau d'esperit.

Neu!

Sí,  ja ho sé, no és res original,  però em llevo, miro pel resquill de la persiana, veig neu i ja no em sento tan pessimista. Potser és perquè tinc grans records d'infantesa associats a la neu i, quan van més o menys maldades, els bons records d'infantesa sempre són un bon recer.

Tant li fot IX

La I. em veu frisosa, com cada tercera setmana de mes, i fa una definició exacta d'allò que em passa. "A tu, quan arriba el ple, és ben bé com si t'hagués de venir la regla". I sí, té raó, són els mateixos símptomes i és la mateixa desagradable situació.

D'una caca de cavall

Baixo per la carretera veïnal d'un sol carril. Al mig, un cavall s'ha deixat anar. Res estrany, hi ha molts cavalls en el meu poble, fins i tot hi ha una hípica. Per la carretera puja Mini blanc, immaculat, conduït per una mossa molt bufona, vestida de blanc, també. Frena al davant de la femta i s'espera a què jo passi. Un cop he passat, engega de nou i maniobra perquè les rodes del Mini -immaculat- no trepitgin la deposició equina. Quines estranyeses!

I més dubtes

Acabada la lectura del llibre d'un conegut no sé quin és el següent pas sensat: no dir res i que sembli que el menystinc, dir-li que me l'he llegit i afegir un guai provant de passar i quedant com una idiota, o dir-li el que en penso i quedar com una presumptuosa. Molt em temo que deixaré de llegir llibres de coneguts, Tolstoi mai ha tingut un mal concepte de mi.

Passant

Passada la passa, a veure què passa.

D'una flor d'ametller

L'ametller escarransit del costat del camí ha aconseguit florir. Té una branqueta minsa amb uns quants botons i una única flor, blanca, i tremolosa. La senyora que ha sortit a fer un tomb amb la jove profereix una exclamació de joia i s'hi apropa. Em sento feliç amb elles. Allarga la mà i la felicitat se m'esvaneix, una ombra em cobreix l'ànima. La senyora que ha sortit a fer un tomb amb la jove, mentre declara la seva felicitat per la bellesa de la floreta i la branca, les arrenca i diu que faran bonic en aquell gerro de casa. Quines estranyeses!

Dubte

En el món on em moc ara,  dos més dos no sempre fan quatre, i la meva mentalitat comptable es veu posada en tensió contínuament.  L'estrès serà capaç de sotmetre'm?

Honestedat i quartos?

Diuen que l'alcalde de Barcelona ha declarat que hi ha perill en què els sous dels polítics siguin insuficients perquè això pot fer-los caure en la temptació de posar la mà a la caixa. 

Senyor Trias, l'honestedat és un valor i, com a tal, no depèn del que diu la teva nòmina al cap del mes. Els salaris, si són insuficients, s'han d'ajustar, perquè el salari és una compensació per la teva vàlua professional. L'honestedat va per altres canals, els de l'ètica, per exemple, i tan deshonest pot ser un polític com una caixera de supermercat. 

Mestre, l'honestedat va amb la bèstia, com si diguéssim.

XXI per fi

I, finalment, te n'adones que has sobreviscut a l'individualisme cec del segle XX i, per fi, tranquil·lament, et deixes anar dins la massa del XXI. I, amb una mica de sort, trobaràs la tribu.

Ni se n'adonaran mai

Em toca fer una d'aquelles coses que, per diferents motius que no vénen al cas, em toca fer de tant en tant i que és compartir taula amb gent de l'anomenada (abans) d'upa (ara, "pija"). Això implica una despesa extraordinària en un restaurant pretensiós de moda a Barcelona i haver d'escoltar els neguits (ehem) de certes persones que et fan rumiar si saben en quin món vivim tots plegats. És que cada dia es necessiten més diners per viure! Entre l'escola dels nens, tres, el menjador, la piscina, la cangur, la dona de fer feines, el jardiner ... has de treballar molt per tot plegat! I sort que la casa de Palamós i la de la Cerdanya se n'encarreguen mons pares! Te la mires amb un cert estupor, mentre et preguntes com, hores d'ara, encara hi ha algú així. Però sí, hi són, existeixen. No són els rics, perquè els rics de debò mai parlen de calés, són aquells als qui, quan grates una mica, se'ls veu el llautó, els nou-autistes.

Tant li fot VIII

La gent pretén la solidesa i la contundència de la roca i menystenen la sorra, capaç d'arribar arreu, de conèixer tots els intersticis de la realitat, de frenar mecanismes terriblement complexos, o molt simples, i capaç de comptar el temps de la manera més poètica que mai ningú ho hagi fet.

5 o'clock

Són les 5 de la matinada,  fa vent,  però no m'ha despertat, sinó que ja fa uns dies que em desperto,  tan sí com sí, en aquesta hora. Rumiar el perquè el meu cos ha pres aquesta decisió unilateral sense comptar amb la meva voluntat,  ja s'ha convertit en un passatemps. D'aquí a prendre'm el pols per comprovar si estic viva només em queda un pas. Ves qui m'havia de dir que, amb els anys em convertiria en el meu avi.